Descripció
pP@)
Les glàndules suprarenals són dues i cadascuna està situada sobre el pol superior d’un ronyó i pesa aproximadament 4 g. Estan molt vascularitzades.
Cada glàndula suprarenal es compon de dues parts que són diferents, tant des del punt de vista estructural com funcional; és a dir, cada glàndula suprarenal equival a dues glàndules endocrines: una més externa, l'escorça suprarenal (que constitueix el 80% de la glàndula), i una altra de més interna, la medul·la adrenal (que constitueix el 20% de la glàndula).
Medul·la adrenal. Hormones
pP@)
La medul·la adrenal és la part central de la glàndula suprarenal i en representa el 20%; secreta les seves hormones com a resposta a l’activació del sistema nerviós simpàtic.
Les seves cèl·lules tenen grànuls d’emmagatzematge que contenen les hormones adrenalina i noradrenalina (anomenades també epinefrina i norepinefrina, respectivament), que són alliberades per afrontar una situació d’estrès. Químicament són catecolamines i deriven de l’aminoàcid tirosina.
L’adrenalina i la noradrenalina actuen sobre diferents tipus de receptors adrenèrgics.
Adrenalina i noradrenalina
pP@)
Efectes generals
Aquestes dues hormones augmenten la pressió sistòlica i estimulen la freqüència cardíaca i la contractilitat del cor i, per tant, augmenten la despesa cardíaca. Totes dues causen dilatació de les pupil·les.
L’adrenalina redueix la pressió diastòlica com a conseqüència de la vasodilatació, sobretot, de vasos del múscul esquelètic; mentre que la noradrenalina augmenta la pressió diastòlica per una vasoconstricció més generalitzada.
L’adrenalina augmenta el consum d’oxigen i la termogènesi, com les hormones tiroïdals. A més, produeix broncodilatació i redueix la motilitat de l’intestí.
Efectes metabòlics
Usualment l’estrès físic (exercici, hipoglucèmia, fred, hemorràgies, hipotensió, dolor físic) o mental (por, còlera, traumes emocionals) és el que excita el sistema simpàtic. De manera que se sol dir que el propòsit del sistema simpàtic és proporcionar una activació extra del cos en estats d’estrès; és el que s’anomena la resposta simpàtica a l’estrès. L’adrenalina augmenta els nivells de glucosa en el plasma; en canvi, la noradrenalina a penes té efectes.
Escorça suprarenal. Hormones
pP@)
L’escorça suprarenal és la part externa de la glàndula suprarenal i en representa el 80%. Al seu torn, en l’escorça suprarenal hi ha tres zones constituïdes per cèl·lules diferents: la zona més externa secreta unes hormones anomenades mineralocorticoides; la zona intermèdia, que és la més extensa, secreta unes hormones anomenades glucocorticoides, i la zona més interna i prima secreta esteroides sexuals. A aquest conjunt d’hormones se les anomena genèricament corticosteroides o corticoides.
Totes són sintetitzades a partir de l’esteroide colesterol i tenen fórmules químiques similars. El colesterol és captat per les cèl·lules glandulars d’una manera directa des de la sang.
Aldosterona
pP@)
Efectes
Els efectes dels mineralocorticoides són essencials per a la vida. La funció més important de l’aldosterona és la reabsorció de sodi en els ronyons, amb la qual cosa el sodi es recupera a la sang i no es perd en l’orina. Aquest efecte es duu a terme mitjançant un intercanvi amb potassi, que s’elimina per l’orina i no s’acumula en l’organisme. Si hi ha una disminució en la secreció d’aldosterona es produeix un augment en els nivells de potassi en el plasma (molt perillós per a la vida) i una disminució dels de sodi i clor. Com a conseqüència, això pot conduir a la mort.
Secreció. Regulació
Els principals reguladors de l’alliberament d’aldosterona són els nivells de potassi en el plasma i el sistema renina-angiotensina.
Veure imatge: Regulació de la secreció d'aldosterona
Cortisol
pP@)
Efectes generals
El cortisol és essencial per a la vida. Juntament amb altres glucocorticoides realitza nombroses accions en tot l’organisme, on desenvolupa un paper fonamental en la resposta de l’organisme a l’estrès, tant físic com emocional. És antiinflamatori i en cas d’al·lèrgia la fa menys intensa. És immunosupressor, amb una producció menor d’anticossos. Actua sobre el sistema nerviós central, i produeix eufòria i altres canvis d’humor. I augmenta el to vascular , amb la qual cosa contribueix a elevar la pressió arterial. Efectes metabòlics Les principals accions d’aquesta hormona consisteixen a regular el metabolisme de la glucosa. Disminueix la captació i la utilització de glucosa per les cèl·lules, amb la qual cosa augmenten els nivells de glucosa en el plasma (glucèmia). És una hormona fonamental en la resistència de l’organisme a l’estrès.
Secreció. Regulació
El punt central de control és l'hipotàlem a partir de diverses situacions d’estrès: traumatismes físics o emocionals, infeccions, calor o fred intensos. És a dir, hi ha un eix de regulació hormonal: hipotàlem (CRH)-adenohipòfisi (ACTH)-escorça suprarenal (cortisol).
El cortisol, al seu torn, inicia una sèrie de processos metabòlics per alleugerir els efectes nocius de l’estat estressant i, a més, exerceix un control negatiu (feedback negatiu).
Corticosteroides sexuals
P@)
Els esteroides sexuals (andrògens en l’home i estrògens en la dona) es produeixen principalment a les gònades (testicles i ovaris, respectivament). Però, a més dels mineralocorticoides i dels glucocorticoides, l’escorça suprarenal també secreta quantitats petites d'andrògens, progesterona i estrògens.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
