Infermera virtual.com

Organització geomètrica de les parts del cos relacionades entre si. Quan el cos està ben alineat, s’aconsegueix l’equilibri sense tensió indeguda en les articulacions, músculs, tendons i lligaments.

Disminució o pèrdua del pèl o dels cabells, que pot ser localitzada o generalitzada, temporal o definitiva.

Percepció d’un objecte o d’un estímul exterior inexistents, considerats pel subjecte com a reals. Hi ha un grup d’al·lucinacions dites fisiològiques com són els somnis i les al·lucinacions hipnagògiques. La resta, i segons la causa, poden ésser dividides en tres grups: degudes a lesions de receptors, vies i centres nerviosos, degudes a l’administració de substàncies psicodislèptiques, i degudes a trastorns mentals.

Absència de la menstruació temporal o permanent.

Els aminoàcids són les unitats estructurals fonamentals dels pèptids i de les proteïnes i, així mateix, precursors de certes hormones —com l'epinefrina—, de bases nitrogenades —com la histamina— i, en les plantes, dels alcaloides. En les proteïnes animals es troben fins a 21 aminoàcids (aminoàcids naturals): d'aquests, n'hi ha 8 (valina, leucina, isoleucina, treonina, metionina, lisina, fenilalanina i triptòfan) que s’anomenen aminoàcids essencials, i han d'ésser aportats obligatòriament per l'alimentació, mentre que els altres poden ésser sintetitzats per l'organisme. 

Punció de l’úter de la dona gestant, generalment a través de la paret abdominal, per a obtenir una mostra de líquid amniòtic i analitzar-ne el contingut, efectuada amb finalitats diagnòstiques.

Una etapa anabòlica és un conjunt de processos del metabolisme destinats a sintetitzar molècules complexes, cèl·lules i teixits, a partir de precursors més senzills.

Microorganisme, bacteri, que no necessita oxigen lliure per a viure o que necessita viure en un medi on no hi hagi oxigen lliure.

Resposta immunitària d'aparició sobtada contra un al·lergen que provoca l'alliberament massiu de substàncies mediadores de la reacció al·lèrgica, les quals causen vasodilatació i contracció de la musculatura llisa amb afectació d'un o més òrgans o sistemes.

Fàrmac que cura, alleuja o preveu el dolor.

És una infiltració generalitzada de líquid plasmàtic en el teixit cel·lular subcutani, localitzada sobretot a les extremitats inferiors, als genitals externs i paret toracoabdominal, tot i que també  pot aparèixer a les extremitats superiors i, fins i tot, a la cara, sobretot a les parpelles. Es presenta en la insuficiència cardíaca de llarga evolució i en la síndrome nefròtica. 

Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant secretades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris. Tots els andrògens naturals són derivats de l'androstè. Els andrògens més importants són l'androsterona i la testosterona.

Síndrome que afecta l'home caracteritzada per símptomes i signes atribuïbles a una disponibilitat reduïda d'andrògens, i relacionada amb l'envelliment.

Afecció per la qual el cos no té suficients glòbuls vermells sans. Els glòbuls vermells subministren l'oxigen als teixits corporals.

Pèrdua de la sensibilitat en general, però especialment de la tàctil i la dolorosa, que pot estar produïda artificialment (amb mitjans farmacològics) amb finalitat diagnòstica, terapèutica o quirúrgica.

Trastorn caracteritzat per la formació de zones edematoses a la pell, les mucoses o les vísceres. Acumulació excessiva de líquid en l’espai intersticial.

Estudi radiogràfic dels vasos de l’organisme practicat després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.

La tècnica varia segons es tracti de l’estudi de les artèries (arteriografia), les venes (flebografia) o el sistema limfàtic (limfografia). L'angiografia de subtracció digital és una nova tècnica arteriogràfica en què, mitjançant l’ajut d’un ordinador, s’eliminen les imatges dels teixits que envolten els vasos, la qual cosa permet una visió força més nítida

Alteració de l'afectivitat caracteritzada per la disminució o la desaparició de la capacitat d'experimentar plaer.

Manca o disminució de les ganes de menjar. 

Nota: L’anorèxia pot ser un símptoma de certs trastorns orgànics o psíquics.

Trastorn caracteritzat per la presència d’una pèrdua deliberada de pes, induïda o mantinguda per la persona malalta. (OMS)