Infermera virtual.com

Inflor o engrossiment a causa d'un excés de líquid, de la part de l'ull responsable de la visió central i detallada, anomenada màcula.

Conjunt d’oportunitats d’aprenentatge creades conscientment que suposen una forma de comunicació destinada a millorar l’alfabetització sanitària, inclosa la millora del coneixement de la població en relació amb la salut i el desenvolupament d’habilitats personals que condueixin a la salut individual i de la comunitat.

Reacció adversa que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l’acció un fàrmac.

Prova que registra l’activitat elèctrica del cor. S’obté informació sobre la freqüència, el ritme i la conducció elèctrica del cor. Es poden identificar signes de lesió, d’isquèmia i d’hipertròfia.

Procés fisiològic de formació i desenvolupament d’un nou ésser a d’interior de l’organisme d’una dona.

Obstrucció d’una artèria als pulmons causada per un trombe o coàgul que viatja a través del torrent sanguini cap als pulmons.

Procés i estat afectiu que revelen tant un manera subjectiva d’afrontar la realitat com un contingut determinat de la consciència. Aquest contingut es caracteritza per un estat d’ànim actual que oscil·la entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida. L’emoció comporta reaccions fisiològiques.

Trastorn de l’eliminació en què es produeix la defecació involuntària, sovint de nit, per causes no relacionades amb cap defecte orgànic i que es manifesta principalment en els infants pertorbats afectivament.

Neurotransmissor que actua modulant la percepció del dolor i la resposta de l'estat d'ànim a l'estrès.

Preparació líquida que s’injecta, mitjançant una cànula, a l’intestí gros a través de l’esfínter anal amb finalitats diagnòstiques, terapèutiques, nutritives o evacuants.

Inflamació de l’intestí prim causada per la radioteràpia dirigida a l’abdomen, la pelvis o el recte. Els símptomes inclouen nàusees, vòmits, dolor abdominal i espasmes dolorosos, evacuacions intestinals freqüents, diarrea aquosa o sanguinolenta, femta greixosa i pèrdua de pes. Alguns d’aquests símptomes es poden allargar durant molt de temps.

Trastorn de l’eliminació en què es produeix l’emissió involuntària d’orina, sovint a la nit, a una edat en què s’espera que hi hagi continència.

Procés biològic que comporta canvis graduals en un organisme amb el pas del temps i que condueix a la vellesa.

Els enzims són molècules de proteïnes que tenen la capacitat de facilitar i accelerar les reaccions químiques que tenen lloc en els teixits vius.

Incisió que es fa, quan es considera necessari, a la vulva i el perineu en el moment del part per a facilitar l'expulsió del fetus i evitar l'esquinçament del perineu.

Vermellor o inflamació de la pell o de les mucoses que es produeix com a conseqüència de la dilatació i la congestió dels capil·lars superficials. La rubefacció nerviosa o les cremades solars lleus són alguns exemples d’eritema.

L’escoliosi és una desviació de la columna vertebral, en la qual s’ha produït un gir de les vèrtebres. L’edat de més risc per a l’escoliosi és entre els 10 anys i els 16 anys.

Rigidesa o tensió inusual dels músculs. És causada, generalment, per un dany a la part del cervell involucrada en el moviment afectat en qüestió, o els nervis que van des del cervell fins a la medul·la espinal. L'afecció pot interferir amb l'activitat de caminar, el moviment o la parla.

Instrument obstètric en forma de pales utilitzat per a facilitar l'extracció del fetus en el part.

Nota: Les espàtules són especialment útils quan el cap del fetus ja ha girat, sobretot quan és petit, com sol passar en els parts prematurs. Les pales que formen les espàtules no estan articulades entre si i, per tant, no es fa pressió sobre el cap del fetus.

Mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden aspirar a viure els habitants d'una àrea determinada, si la taxa de mortalitat es manté constant.