Infermera virtual.com

(Abans coneguda com a diabetis insulinodependent o d’inici en la infància) es caracteritza per una absència de la producció d’insulina. Sense l’administració diària d’insulina exògena, aquest tipus de diabetis porta ràpidament a la mort.

(Abans coneguda com a diabetis no insulinodependent o d’inici en l’edat adulta) es deu al fet que l’organisme no utilitza eficaçment la insulina. El 90% dels diabètics del món pateixen diabetis de tipus 2, que es deu en gran part a la inactivitat física i al pes corporal excessiu.

Fase de l'activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles. Alterna amb la fase de contracció o sístole.

Part de la ciència de la nutrició que estudia els aliments a ingerir en funció de les condicions de la persona (treball, sexe, edat, situació patològica, etc.), a fi d’aconseguir una alimentació suficient o de col·laborar en un tractament mèdic que afecti el metabolisme.

Discapacitat és un terme general que abasta les deficiències, les limitacions de l’activitat i les restriccions de la participació. Les deficiències són problemes que afecten una estructura o funció corporal, les limitacions de l’activitat són dificultats per executar accions o tasques, i les restriccions de la participació són problemes per participar en situacions vitals.

Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac.

Trastorn consistent en una pèrdua del timbre normal de la veu produït, habitualment, per alteracions de la laringe.

Conjunt de patologies caracteritzades per alteracions en la concentració de lípids sanguinis en nivells que representen un risc per a la salut. En l’alteració de les concentracions de lípids es veuen involucrats el colesterol total (CT), el colesterol d’alta densitat (C-HDL), el de baixa densitat (C-LDH) i /o els triglicèrids. Les dislipèmies constitueixen un factor de risc major i modificable de malaltia cardiovascular, en especial la coronària.

Menstruació difícil i dolorosa

Coit difícil, generalment a causa de l’escassetat de secrecions vaginals.

Conjunt de síndromes motores, sensitives i secretores de l'aparell digestiu, especialment referides a l'estómac, que es presenten en relació amb la digestió. Les més freqüents són: desgana, sensació de repleció, flatulència, eructes, pirosi, nàusees, adoloriment epigàstric, saburra lingual, alè pudent, pertorbacions de la deposició.

Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar. Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més greu hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria (polipnea o taquipnea), l’augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

Trastorn caracteritzat per l’aparició d’episodis bruscos de dificultat respiratòria que habitualment es produeixen després d’algunes hores de son en posició horitzontal. Els episodis s’acompanyen de tos, sudoració freda i augment del nombre de batecs cardíacs per minut.

És una experiència sensorial i emocional desagradable associada amb una lesió hística present o potencial, o descrita en termes de l'esmentada lesió.

Neurotransmissor present en el sistema nerviós central que actua com a precursor immediat de la norepinefrina.

Substància que introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració produeix una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de l’individu i és, a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Tècnica de diagnòstic per la imatge que permet estudiar l’estructura i el moviment del cor i de les vàlvules a partir del reflex o eco d’ones sonores d’alta freqüència (ultrasons) dirigides cap a la paret del cor.

Tècnica de diagnòstic per la imatge que permet visualitzar estructures profundes del cos mesurant i enregistrant el reflex o eco d’ones sonores d’alta freqüència (ultrasons) contínues o intermitents que s’han dirigit cap a l'interior dels teixits. Un ordinador transforma els sons rebuts en imatge.

L'edatisme fa referència als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap a les persones en funció de la seva edat. Pot ser institucional, interpersonal o autoinfligit.

L'edatisme institucional fa referència a les lleis, regles, normes socials, polítiques i pràctiques de les institucions que restringeixen injustament les oportunitats i perjudiquen sistemàticament les persones per raó de la seva edat. L'edatisme interpersonal sorgeix a les interaccions entre dues o més persones, mentre que l'edatisme autoinfligit es produeix quan s'interioritza l'edatisme i es torna contra un mateix. Per tant, l’edatisme fa referència als estereotips cap a les persones d’edat, fa al·lusió al manteniment dels estereotips o prejudicis cap a una persona, només pel fet de ser gran. Aquests estereotips es van formant des de la infància i es va reforçant amb el pas del temps.

Presència d'un excés de líquid en els teixits del cos, que pot fer que una persona experimenti una sobrecàrrega de líquids vasculars, cel·lulars o extracel·lulars.