Autor/a
Eulàlia Vidal Garcia
Farmacèutica especialitzada en nutrició
+

Informació pràctica

L’alimentació en cada fase del procés oncològic
pP@)

1. Cirurgia del càncer i nutrició, 2. Quimioteràpia i nutrició, 3. Radioteràpia i nutrició, 4. Immunoteràpia i nutrició, 5. Trasplantament de medul·la òssia i nutrició.

El règim alimentari és una part important del tractament del càncer. Consumir aliments adequats abans, durant i després del tractament pot ajudar a sentir-se més bé i conservar la fortalesa física. Per garantir una nutrició adequada, la persona ha de menjar i beure suficients aliments amb nutrients fonamentals (vitamines, minerals, proteïnes, carbohidrats, greixos i aigua).

 

No obstant això, en molts casos, alguns efectes secundaris del càncer i de les seves diverses modalitats de tractament dificulten la ingestió adequada d’aliments; el problema nutricional més comú és el consum de quantitats insuficients de proteïnes i calories. Entre els símptomes que interfereixen a l’hora de menjar, hi ha la falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment, llagues bucals, problemes per empassar i dolor. A més, hi pot haver repercussions en el gust, l’olfacte i la capacitat de menjar els aliments suficients o absorbir-ne els nutrients. La malnutrició (falta de nutrients clau) és una conseqüència probable, i fa que la persona se senti dèbil, cansada i incapaç de resistir les infeccions o tolerar els tractaments del càncer. 


La teràpia nutricional pot tractar els efectes secundaris del càncer i el seu tractament, i ajudar les persones afectades a obtenir els nutrients que necessiten per tolerar el tractament, evitar la pèrdua de pes i mantenir la salut general.
 

1. Cirurgia del càncer i nutrició

Més de la meitat de les persones amb càncer se sotmeten a cirurgia, per recuperar-se de la qual el cos necessita més nutrients i energia per cicatritzar ferides i combatre infeccions. Si la persona està mal nodrida abans de la cirurgia (cosa que és relativament freqüent quan el càncer afecta el cap, el coll, l’estómac o els intestins) és possible que hi hagi complicacions durant la recuperació, com ara cicatrització deficient o infecció. Per tant, és important fer una valoració nutricional prèvia, i, en cas necessari, el tractament dietètic pot començar abans de la cirurgia.

Determinats tipus de cirurgia poden provocar efectes secundaris perquè inclouen l’extirpació de certs òrgans, totalment o parcialment, cosa que pot afectar la capacitat de la persona per menjar i digerir aliments. Alguns problemes de nutrició relacionats amb cirurgies específiques són: 

  • La cirurgia del cap i el coll pot provocar problemes a l’hora de mastegar i empassar. 
  • La cirurgia dels òrgans del sistema digestiu redueix la seva capacitat de funcionar adequadament i disminueix la velocitat de la digestió dels aliments. L’extirpació de part de l’estómac pot produir sensació de sacietat abans que es consumeixi una quantitat suficient d’aliments o en alguns casos l’anomenada síndrome de l’adollament (buidament de l’estómac als intestins abans de la digestió dels aliments). Alguns òrgans del sistema digestiu generalment produeixen hormones i substàncies químiques importants que són necessàries per a la digestió. Si la cirurgia afecta aquests òrgans, les proteïnes, els greixos, les vitamines i els minerals poden no ser absorbits de manera normal pel cos, alhora que poden desequilibrar-se les concentracions de sucre, sal i líquids.

  
La teràpia nutricional per als efectes secundaris de la cirurgia relacionats amb la nutrició inclou el següent: 

  • Suplements nutricionals líquids. 
  • Nutrició enteral (provisió de líquid a través d’una sonda a l’estómac o a l’intestí). 
  • Nutrició parenteral (alimentació a través d’un catèter al torrent sanguini). 
  • Medicaments per millorar la gana.

 

 

Recomanacions nutricionals específiques en la cirurgia del càncer

Després de la cirurgia és habitual que durant un temps les persones tinguin dolor, cansament o pèrdua de gana, cosa que acostuma a fer difícil seguir la dieta habitual.

Les pautes següents poden ser útils pel que fa a l’alimentació: 

  • Cal evitar begudes gasoses (com els refrescos) i aliments que produeixen gasos (com ara mongetes, pèsols, bròquil, col de cabdell, col de Brussel·les, pebrots verds, raves i cogombre). 
  • Si hi ha problemes de restrenyiment s’ha d’augmentar el consum de fibres en petites quantitats i beure molta aigua. Són fonts òptimes de fibra els cereals integrals (com la civada i el segó), les mongetes, les verdures, les fruites i els pans de grans integrals. 
  • És necessari triar aliments amb un alt contingut proteic i calòric per ajudar a cicatritzar les ferides, com ara ous, formatge, llet sencera, gelat, fruita seca, mantega de cacauet, carn, pollastre i peix. Es poden augmentar les calories fregint els aliments i fent servir salsa de carns rostides, maionesa i condiments per a amanides. 
  • El menjar del dia s’ha de repartir en 6 o 7 àpats, de poca quantitat, i els aliments s’han de mastegar i ensalivar bé. 
  • Si no es pot assegurar que s’ingereixen les vitamines i els minerals suficients a través dels aliments, s’ha de consultar amb l’equip de salut la conveniència de complementar-los amb preparats d’alt contingut calòric i proteic. 
  • S’han de seguir les recomanacions davant els trastorns propis del procés oncològic i del tractament.

 

2. Quimioteràpia i nutrició

La quimioteràpia és un tractament contra el càncer que utilitza fàrmacs per interrompre el creixement de les cèl·lules canceroses, o bé eliminant-les o bé impedint-ne la proliferació. Atès que la quimioteràpia es dirigeix a cèl·lules de divisió ràpida, les cèl·lules sanes que generalment creixen i es divideixen ràpidament també poden quedar afectades pels tractaments contra el càncer. Entre aquestes cèl·lules hi ha les de la boca i el sistema digestiu. Per consegüent, durant la quimioteràpia poden aparèixer efectes secundaris que interfereixin en el consum i la digestió d’aliments. Entre els efectes secundaris més comuns hi ha: falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits, diarrea i restrenyiment, inflamació i llagues a la boca (mucositis), canvis en el gust dels aliments i infeccions per una baixada de les defenses.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:
 
l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

 

 

 

Recomanacions nutricionals generals en el tractament amb quimioteràpia

Per poder planificar l’alimentació és important diferenciar dues fases en el període de temps que durarà el tractament.

Fase A: Des de dos dies abans de la sessió de quimioteràpia fins a un parell de dies després del tractament.
Fase B: Des de dos o tres dies després del tractament fins a un parell de dies abans de la pròxima sessió.

 

Fase A

Per millorar la tolerància de l’aparell digestiu al tractament es recomanen un conjunt d’aliments que, tant per la composició com per la manera de cuinar-los, són de fàcil digestió i s’aconsegueix que tant l’estómac i el fetge com el pàncrees no hagin de treballar tant:

  • Aliments rics en proteïnes, per poder cobrir les necessitats proteiques d’una dieta saludable: peix blanc (llenguado, rap, lluç, perca, bacallà, orada...), clara d’ou cuinada, formatge fos desnatat, gelatines, surimi, cues de gambes i concentrat de proteïnes en pols. Tots de fàcil digestió. 
  • Aliments rics en carbohidrats: són la principal font d’energia i no s’han d’oblidar mai. Dins d’aquest grup d’aliments estarien indicats: patata, arròs, pasta (macarrons, espaguetis, pasta de sopa) i pa torrat. El pa torrat es digereix més fàcilment que el pa cru. 
  • Aliments rics en greixos: són absolutament necessaris i s’han d’incloure a la dieta a través de l’oli d’oliva verge de baixa acidesa (0,2-0,4º). És aconsellable consumir-lo en abundància, ja que és una bona aportació de calories i antioxidants. L’oli d’oliva té un efecte beneficiós sobretot en l’aparell digestiu, ja que ajuda a la deglució i a millorar la mucosa gàstrica. 
  • Fruites: les més aconsellables són les pomes i les peres, que resulten especialment fàcils de digerir cuinades al forn, en forma de compota o liquades. 
  • Verdures i hortalisses: és important utilitzar verdures i hortalisses que siguin suaus i no produeixin gaires gasos, com per exemple carabassa, carabassó, pastanaga bullida i mongeta tendra.


També hi ha una sèrie d’aliments que, tot i que habitualment es consideren saludables, s’aconsella que s’evitin durant aquest període:

  • Aliments com vedella, be, porc, embotits, patés, formatges semisecs i curats, nata i mantega. Els aliments rics en greix provoquen una digestió més lenta i difícil, exceptuant l’oli d’oliva. 
  • La llet sovint no es tolera bé, per això convé evitar-la i prendre beguda de soja com a substitutiu. 
  • Els aliments amb un alt contingut en àcids: tomàquet, taronja, kiwi, llimona i aranja. 
  • Les begudes alcohòliques, el cafè i aliments picants, ja que irriten molt les mucoses gàstriques.

 

Fase B

Entre una sessió de quimioteràpia i la següent, si la persona no presenta cap alteració digestiva, l’alimentació es pot variar i s’hi poden introduir aliments com ara llegums, fruites i altres verdures. També s’hi poden introduir la llet i altres formatges, seguint sempre els següents consells generals.

Consells generals al llarg de tot el tractament de quimioteràpia 

  • Abans de preparar les verdures i les hortalisses s’han de rentar correctament. 
  • És bo consumir aliments congelats, que no només tenen un alt contingut nutritiu, sinó que tenen un alt nivell higiènic, una bona conservació i es preparen fàcilment. 
  • S’aconsella coure els aliments bullint-los, al microones, al vapor i al forn a temperatures baixes. 
  • És necessari evitar la cocció a la planxa a una temperatura molt elevada, els fregits i els sofregits. 
  • Cal evitar els aliments o sistemes de cocció que desprenen olors fortes, a vegades poden resultar desagradables. 
  • S’ha de menjar poc en cada àpat i fer-ne més de cinc al dia, de manera que quedin assegurades les necessitats nutricionals. 
  • Cal augmentar el consum de líquids (això millorarà l’eliminació de la toxicitat que produeix el tractament de quimioteràpia) en forma d’aigua, infusions, liquats, caldo de vegetals, begudes de soja, begudes d’avena, begudes d’arròs i begudes d’ametlles. 
  • És recomanable prendre les begudes a temperatura ambient.

    Consells de salut: Quimioteràpia 

Un cop acabat el tractament, si la persona no presenta cap problema de salut, es recomana seguir una alimentació saludable

 

3. Radioteràpia i nutrició

 

 

La radioteràpia és un tractament contra el càncer que fa servir raigs X amb alt contingut d’energia o altres tipus d’irradiació per eliminar cèl·lules canceroses. La radioteràpia pot afectar les cèl·lules sanes que hi ha a prop del càncer i provocar efectes secundaris. Els efectes secundaris depenen sobretot de la dosi de radiació i la part del cos que es tracti.

La radioteràpia a qualsevol part del sistema digestiu pot produir efectes secundaris relacionats amb la nutrició, per exemple:

  • La radioteràpia dirigida al cap i el coll provoca anorèxia, modificacions en el gust, inflamació de la boca i les genives, problemes per empassar (disfàgia), espasmes de la mandíbula, càries o infeccions. 
  • La radioteràpia al pit provoca infeccions a l’esòfag, problemes per empassar (disfàgia), reflux gastroesofàgic (flux revertit del contingut de l’estómac a l’esòfag), nàusees o vòmits. 
  • La radioteràpia dirigida a l’abdomen o la pelvis produeix diarrea, nàusees i vòmits, inflamació de l’intestí o el recte i fístula (perforacions) a l’estómac o els intestins. Els efectes a llarg termini són estrenyiment de l’intestí, inflamació crònica dels intestins, absorció deficient i bloqueig a l’estómac o l’intestí. 
  • La radioteràpia també provoca cansament, que pot derivar en disminució de la gana (anorèxia).

    Consells de salut: Radioteràpia  

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques: 

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic 

 

 

4. Immunoteràpia i nutrició

La immunoteràpia, també anomenada teràpia biològica o bioteràpia, és el tractament que utilitza el sistema immunològic de la persona per controlar el càncer. Consisteix a utilitzar substàncies produïdes pel cos mateix o en un laboratori per augmentar, dirigir o restaurar les defenses naturals del cos contra el càncer. Els efectes secundaris més comuns que apareixen durant la immunoteràpia són febre, cansament, falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits i diarrea. Si aquests efectes secundaris no es tracten hi pot haver pèrdua de pes i malnutrició, que afavoreixen les complicacions durant la recuperació, com curació deficient o infecció.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic 

 

5. Trasplantament de medul·la òssia i nutrició

Els trasplantaments de medul·la òssia i cèl·lules primàries són mètodes que es fan servir per reemplaçar les cèl·lules generadores de sang que destrueix el tractament amb dosis altes de quimioteràpia o radioteràpia. S’extreuen cèl·lules primàries (glòbuls immadurs o cèl·lules mare) de la medul·la òssia de la persona afectada (en fase de remissió de la malaltia) o d’un donant i es congelen per emmagatzemar-les. Quan acaben la quimioteràpia i la radioteràpia, les cèl·lules primàries emmagatzemades es descongelen i s’injecten a la persona afectada per via intravenosa. En un breu període de temps, aquestes cèl·lules mare injectades es multipliquen, maduren i restauren els glòbuls.

La quimioteràpia, la radioteràpia i els medicaments que es fan servir en el procés del trasplantament poden produir efectes secundaris que impedeixen que el pacient mengi o digereixi els aliments com ho faria habitualment. Aquests efectes secundaris inclouen alteracions en el gust, falta de gana (anorèxia), sequedat bucal i saliva espessa. En aquest cas és especialment important el risc d’infecció, ja que les dosis altes de quimioteràpia i radioteràpia redueixen la quantitat de glòbuls blancs –les cèl·lules que combaten les infeccions–, per això s’aconsella especialment evitar el consum de certs aliments que poden transportar bacteris nocius.

La teràpia nutricional pot pal·liar els efectes secundaris del trasplantament de medul·la òssia i cèl·lules mare relacionats amb la nutrició.

Les persones sotmeses al procés de trasplantament necessiten proteïnes i calories adequades per tolerar i recuperar-se del tractament, evitar la pèrdua de pes, combatre les infeccions i mantenir la salut general. La teràpia nutricional està dissenyada també per evitar la possible infecció a partir dels bacteris que hi pot haver als aliments.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic 

p Llegir més...

Alimentació i càncer en les etapes del cicle vital
pP@)

1. Infància, 2. Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

 

1. Alimentació i càncer en la infància

En la infància les recomanacions nutricionals que cal seguir durant els tractaments oncològics són les mateixes que s’han plantejat per una persona adulta però adaptades als requeriments energètics de l’edat, per la qual cosa és important seguir les recomanacions fetes per l’equip de salut específiques per a cada infant.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. De fet, seguir una dieta saludable és més que recomanable, és necessari per mantenir el bon funcionament de l’organisme. 

Consells: Alimentació en la infància: recomanacions generals 
Consells de salut: Infància

 

2. Alimentació i càncer en l'adolescència

En l’adolescència les recomanacions nutricionals que s’han de seguir durant els tractaments oncològics són les mateixes que s’han plantejat per a una persona adulta però adaptades als requeriments energètics de l’edat –superiors als de l’adult–, per la qual cosa és important seguir les recomanacions fetes per l’equip de salut específiques per a cada adolescent.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació en la infància i l'adolescència: recomanacions generals 
Consells de salut: Adolescència

 

3. Alimentació i càncer en l'adultesa

 

En l’adultesa les recomanacions nutricionals que s’han de seguir varien en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona i de les característiques del seu procés.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals
Consells de salut: Adultesa 

 

 

4. Alimentació i càncer en la vellesa

En la vellesa les recomanacions nutricionals que s’han de seguir varien en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona, i de les característiques del seu procés.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals 
Consells de salut: Vellesa 

p Llegir més...

L'alimentació, el càncer i altres situacions de vida
pP@)

Embaràs

 

Durant l’embaràs no es fa ni tractament de quimioteràpia ni de radioteràpia. S’espera que neixi la criatura, o en cas necessari s’avança el seu naixement, per poder iniciar el tractament com més aviat millor.

Durant l’embaràs s’aconsella seguir les recomanacions nutricionals específiques davant aquesta situació de vida i posteriorment caldrà adaptar-les en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona i de les característiques del seu procés. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

 

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals 
Consells de salut: Embaràs

 

 

p Llegir més...

L’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic
pP@)

Durant les diverses modalitats del tractament del càncer poden aparèixer efectes col·laterals com: alteracions del gust i l’olfacte, falta de gana, nàusees i vòmits, sequedat a la boca, aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis), dificultat per empassar (disfàgia), acidesa, diarrea o restrenyiment i baixada de defenses. Una nutrició adequada pot ajudar en alguns casos a prevenir que aquests efectes apareguin i, en tots, a tractar-los quan ho fan.

Consells nutricionals

1. Alteracions del gust i l'olfacte, 2. Falta de gana (anorèxia), 3. Nàusees i vòmits, 4. Sequedat a la boca, 5. Aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis), 6. Dificultat per empassar (disfàgia), 7. Acidesa, 8. Diarrea, 9. Restrenyiment, 10. Infeccions (baixada de defenses).

 

1. Alteracions del gust i l’olfacte

Les alteracions del gust i l’olfacte es poden relacionar amb el tractament amb quimioteràpia o radioteràpia, problemes dentals o medicaments, i, a la vegada, és habitual que hi hagi un rebuig sobtat a certs aliments. El sentit del gust pot tornar parcialment o completament després del tractament, però a vegades cal esperar fins a un any. És convenient consumir molts líquids, canviar el tipus d’aliments que es consumeixen i afegir-hi espècies o saboritzants. 

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal glopejar aigua abans de menjar. 
  • S’han de triar i preparar aliments amb un aspecte i una olor agradables, o menjar aliments preparats per altres. 
  • Si la carn vermella (vedella, bou, be i porc) té un gust o fa una olor estranya, es pot substituir per carn d’au, peix de gust suau, ous o formatge. 
  • És bo adobar la carn, el pollastre o el peix amb vi, salsa agredolça o llimona. 
  • És aconsellable fer servir petites quantitats de condiments, com alfàbrega, orenga o romaní. 
  • Si els aliments tenen gust metàl·lic, es poden fer servir estris de plàstic. 
  • Per reduir el gust metàl·lic o amarg es poden prendre infusions de menta sense sucre, caramels de llimona o xiclets. 
  • Si no hi ha llagues a la boca, es poden provar aliments àcids, com fruites cítriques o llimonada. 
  • Si molesten les olors, cal servir els aliments a temperatura ambient. 
  • Cal consultar el dentista per descartar problemes bucals que puguin afectar el gust o l’olor dels aliments i perquè aconselli sobre col·lutoris especials i higiene bucal.
 

 

 

2. Falta de gana (anorèxia)

La falta de gana (anorèxia) és un dels problemes més habituals en les persones amb càncer.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • A l’hora d’esmorzar, cal menjar un terç de les calories i les proteïnes necessàries al dia. 
  • S’han de fer àpats de poca quantitat però amb alt contingut proteic i calòric cada 1-2 hores, en lloc de 3 àpats abundants. 
  • És bo tenir ajuda per preparar el menjar. 
  • Cal afegir calories i proteïnes extres als aliments (com llard, llet en pols descremada, mel o sucre morè). 
  • Quan el consum d’aliments sòlids és problemàtic cal ingerir suplements líquids (begudes especials amb nutrients), sopes, llet, sucs, llet maltada i batuts de fruites. 
  • És aconsellable preparar i guardar porcions petites dels aliments preferits per poder prendre’ls quan vinguin de gust. 
  • S’han de menjar aliments amb aromes agradables. Les olors fortes es poden reduir: 
    • Cuinant amb una graella a l’aire lliure. 
    • Utilitzant un ventilador de cuina quan es preparen aliments. 
    • Servint aliments freds en lloc de calents (les olors es concentren al vapor ascendent). 
    • Desempaquetant els aliments perquè deixin anar les olors abans de consumir-los. 
    • Fent servir ventiladors petits portàtils per expulsar les olors lluny del pacient. 
  • És bo provar menjars nous, ser creatiu a l’hora de les postres i experimentar amb receptes, saboritzants, espècies, tipus i consistències dels aliments... Les preferències i el rebuig a certs aliments canvien cada dia.


Aliments recomanats (d’alt contingut calòric i proteic): 

  • Formatge i galetes. 
  • Púdings. 
  • Suplements nutricionals. 
  • Batuts. 
  • Iogurts. 
  • Gelats. 
  • Llet en pols afegida a aliments com púdings, batuts o qualsevol recepta que faci servir llet. 
  • Aliments lleugers (adequats per a refrigeris o berenars) com ous farcits, formatge per untar o mantega de cacauet amb galetes o api.

 

3. Nàusees i vòmits 

 

Les nàusees que provoca el tractament del càncer poden afectar la quantitat i el tipus d’aliments que es consumeixen.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal evitar aliments que és probable que produeixin nàusees com els picants, greixos i aliments amb olors fortes. 
  • S’han de menjar aliments tous, de textura suau, de fàcil digestió, en lloc de menjars pesants. 
  • Cal evitar aliments flatulents com ara col, col de Brussel·les, coliflor i llegums. 
  • Es poden menjar aliments secs com ara galetes, bastonets de pa o torrades durant el dia. 
  • És aconsellable menjar poc unes quantes vegades al dia. 
  • És bo anar fent glopets petits de líquids durant el dia. 
  • L’hora després de menjar s’ha d’estar assegut o reclinat amb la secció superior del cos recta. 
  • És bo no menjar en una habitació amb olors de cuina o massa calenta. La sala s’ha de mantenir a temperatura agradable i amb molt aire fresc. 
  • S’ha de glopejar aigua abans y després de menjar. 
  • Cal eliminar aliments molt salats o molt dolços. 
  • Si la boca té mal gust, es poden llepar dolços durs com pastilles de menta o caramels de llimona.
 

Consells de salut: Nàusees i vòmits 


4. Sequedat a la boca

La sequedat bucal generalment la produeix la radioteràpia que es dirigeix al cap i el coll, tot i que també la poden provocar diferents medicaments. Aquesta sequedat bucal afecta la parla, la sensació del gust, la capacitat per empassar i l’ús de pròtesis dentals i frens linguals. També augmenta el risc de càries dentals i malaltia de les genives, atès que disminueix la quantitat de saliva que es produeix per netejar les dents i les genives.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal anar fent glops d’aigua freda o begudes sense sucre o deixar fondre glaçons a la boca, ja que el tractament principal per a la sequedat bucal és ingerir molt líquid. 
  • Convé reduir el consum de cafè, te, begudes alcohòliques o refrescos a base de cola, que augmenten la sequedat perquè tenen un efecte diürètic (augmenten l’eliminació d’orina). 
  • És aconsellable mastegar xiclet sense sucre o caramels durs sense sucre. 
  • Cal lubricar els llavis amb bàlsam labial. 
  • S’han d’evitar col·lutoris amb alcohol o àcid. 
  • El tabac i l’alcohol produeixen sequedat bucal. 
  • Els aliments salats o molt picants poden provocar dolor a la boca seca. 
  • Cal consultar amb el dentista si convé fer servir: 
    • Humitejadors bucals, com a substitut de la saliva. 
    • Col·lutoris especialment indicats per a la sequedat bucal. 

 

5. Aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis)

Las llagues a la boca són conseqüència de la quimioteràpia i la radioteràpia. Aquests tractaments estan dirigits a cèl·lules que es multipliquen de forma ràpida, ja que les cèl·lules canceroses tendeixen a multiplicar-se ràpidament. Les cèl·lules normals de l’interior de la boca poden resultar danyades per aquests tractaments perquè també es multipliquen ràpidament. Les llagues orals es poden infectar i sagnar, cosa que dificulta el consum d’aliments.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal fer una alimentació variada i equilibrada, fraccionada en 5 o 6 àpats al dia poc abundants. 
  • Convé consumir begudes d’alt contingut calòric i proteic a més de les menjades. 
  • S’ha de menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments o triturar amb una batedora verdures i carns fins que desapareguin els grumolls. 
  • Cal coure els aliments fins que estiguin tous i tendres, tallar-los a trossos petits, i afegir-hi salses, caldos o sucs. 
  • És bo fer servir una palleta per beure els líquids. 
  • S’han de menjar aliments amb textures líquides, toves i cremoses (cremes, flams, farinetes de cereals amb llet, peix blanc, purés de patates, purés de verdures). 
  • La inflamació i la irritació bucal es poden reduir: 
    • Prenent els aliments tebis o a temperatura ambient i evitant els calents. 
    • Eliminant el consum d’alcohol, tabac i aliments molt condimentats o molt salats. 
    • Restringint l’aportació de fruites cítriques (taronja, mandarina...) i tomàquets. 
    • Valorant la tolerància a les begudes carbonatades, incloent-hi l’aigua mineral. 
    • Eliminant els aliments cantelluts, com les galetes, les torrades o les patates fregides, els arrebossats, etc. 
  • Cal provar la tolerància al fred, com ara glaçons i gelats; mentre que a algunes persones les alleuja a d’altres els provoca més dolor. 
  • Es poden fer servir tècniques culinàries com bullir, coure al vapor i coure al forn, i s’han d’evitar coccions a la planxa. 
  • S’ha de fer servir oli d’oliva per condimentar tots els aliments. 
  • Cal rentar-se les dents (incloses les dentadures postisses) i glopejar almenys quatre cops al dia (després de cada àpat i abans d’anar a dormir).


Aliments aconsellats (per la seva textura són fàcils de mastegar i empassar): 

  • Fruites toves, com plàtans, puré de poma i síndria. 
  • Nèctars de préssec, pera i albercoc. 
  • Formatge de granja. 
  • Puré de patates. 
  • Macarrons i formatge. 
  • Cremes i púdings. 
  • Gelatina. 
  • Batuts. 
  • Ous remenats. 
  • Civada o altres cereals cuits.

 

Alimentació contra les llagues bucals 

 


6. Dificultat per empassar (disfàgia)

 

En cas que es presenti disfàgia (dificultat perquè els aliments, líquids o sòlids, passin de la boca a l’estómac) és important prevenir la malnutrició i assegurar que es beu l’aigua necessària.


Els aliments han de tenir una textura de puré espès i homogeni, sense trossets d’aliments sòlids.
 
Consells per reduir els efectes de la dificultat per empassar: 

  • Cal menjar assegut, amb l’esquena ben recta per facilitar el pas dels aliments fins a l’estómac. 
  • Els aliments s’han de prendre freds o calents perquè són més fàcils d’empassar que els tebis. 
  • Cal fer diversos àpats al dia de poca quantitat. 
  • S’ha de prendre fibra, llegums, cereals i fruites en forma de puré, evitant els filaments de la part mes fibrosa. 
  • Si costa empassar líquids, es recomanen aliments de textura semisòlida com el iogurt i el puré de fruites. 
  • Els líquids (infusions, aigua, sucs, caldos...) es poden espessir amb maizena o gelatina, o completar amb preparats especials de venda en farmàcies (aigües gelificades i alguns aliments adaptats en nutrients, textures i gustos a les necessitats nutricionals de les persones adultes). 
  • Si la dificultat és per empassar sòlids, cal evitar els que es desfan a la boca, perquè es corre el risc que passin a les vies respiratòries. 
  • Quan sigui factible, els aliments sòlids es poden sucar, per exemple a la llet, per fer-los més tous. 
  • Cal evitar aliments com la fruita seca, el pa torrat i similars, perquè poden irritar la gola. 
  • No s’han de prendre begudes alcohòliques.


Aliments recomanats

  • Galetes sense nous ni panses. 
  • Flam i gelatines. 
  • Patates al forn, puré de patates, patates gratinades, puré de verdures. 
  • Plàtans i puré de fruites. 
  • Mandonguilles, carn picada amb salsa i peix suau sense espines. 
  • Ous escumats, remenats o truita a la francesa. 
  • Formatge fos i iogurt. 
  • Pa, torrades i pastes.


7. Acidesa 

 

L’acidesa d’estómac és una sensació de cremor o calor a l’estómac.


Consells per reduir l’acidesa: 

  • S’han de fer 5-6 àpats diaris, de poca quantitat, mastegant i ensalivant bé els aliments. 
  • Els aliments s’han de prendre tebis: el fred o la calor excessius irriten la mucosa gàstrica. 
  • Les verdures i fruites crues s’han de menjar pelades i sense llavors, per evitar l’aportació excessiva de fibra crua perquè té una acció irritant gàstrica. 
  • És millor menjar carns blanques, que són menys irritants que les vermelles perquè són més fàcils de digerir i s’estan menys temps a l’estómac. 
  • La carn no ha d’estar excessivament cuita, i és preferible guisada o bullida; s’ha d’evitar fer-la a la graella, ja que crea una crosta torrada que és irritant. 
  • S’han d’evitar el cafè, l’alcohol i les begudes amb cola, ja que estimulen la secreció àcida. 
  • Es desaconsellen els aliments fregits en general, així com els àpats rics en greixos, molt especiats i condimentats. 
  • S’ha de reduir el consum de llet. Tot i que tradicionalment es creia que la llet combatia l’acidesa, s’ha demostrat que el seu alt contingut en calci estimula la secreció d’àcid gàstric.

Infografia Com reduir l'acidesa d'estómac

8. Diarrea 

 

Els tractaments contra el càncer, la cirurgia estomacal o intestinal o la tensió emocional poden produir diarrea. La diarrea de duració prolongada provoca deshidratació (falta d’aigua al cos) o concentracions baixes de sal i potassi, minerals importants que el cos necessita.


Consells per ajudar a prevenir-la o tractar-la: 

  • Cal augmentar l’aportació de líquids (1 got per cada deposició), especialment aigua, suc de poma, aigua d’arròs (es fa bullir durant uns 10 minuts arròs amb una pastanaga i un pessic de sal, iniciant la cocció amb aigua freda) i sopes clares. 
  • Cal fer cada 2 o 3 hores àpats de poca quantitat, baixos en fibra i de fàcil digestió, com per exemple: 
    • Plàtan, poma o pera bullides i codonyat. 
    • Arròs, fideus i pa blanc. 
    • Pollastre o gall dindi sense pell. 
    • Peix blanc. 
  • Convé disminuir el consum de verdures en general, sobretot d’espinacs. 
  • Cal evitar el consum de: 
    • Fruites o vegetals crus. 
    • Aliments integrals (pa, cereals...), fruita seca i crispetes. 
    • Aliments fregits, grassos, molt adobats o condimentats. 
    • Menjars i begudes que provoquen gasos (mongetes, col o col de cabdell i begudes gasoses). 
    • Llet i altres aliments amb lactosa. 
    • Begudes amb cafeïna, alcohol i xocolata. 
  • Si la diarrea dura uns quants dies, també cal eliminar el gluten de la dieta.


9. Restrenyiment 

 

En les persones amb càncer, el restrenyiment en pot ser un símptoma o un efecte secundari de medicaments per al càncer o per al control del dolor. Pot ser degut, a més, a l’aportació insuficient de líquids i a una alimentació desequilibrada.


Consells per ajudar a prevenir-lo o tractar-lo: 

  • S’ha d’augmentar la ingestió de líquids (si no hi ha contraindicació mèdica) a vuit gots al dia d’aigua, infusions, sucs de fruita i hortalisses, caldos vegetals, etc. 
  • Es recomana prendre una beguda tèbia o calenta aproximadament mitja hora abans de l’hora habitual a la qual la persona acostumava a defecar. 
  • Cal augmentar el consum de fibra: les verdures, les fruites (especialment les seques) i alguns cereals (blat sencer, el segó de blat o la civada) són fonts de fibra excel·lents, tot i que per notar-ne els beneficis és important un consum d’aigua adequat que ajudi a fer passar la femta a través de l’intestí. 
  • S’han d’eliminar el te, els plàtans, la xocolata i els aliments amb alt contingut de sucres refinats. 
  • Cal prendre iogurts amb efecte bífidus, sols o amb un cullerada de llavors de lli. 
  • Cal evitar les begudes amb gas i els refrescos efervescents. 
  • Cal condimentar amb oli d’oliva (3 a 4 cullerades diàries).


10. Infeccions (baixada de defenses)

 

La radioteràpia, la quimioteràpia i el mateix càncer poden donar lloc a una reducció del nombre de glòbuls blancs o leucòcits a la sang (leucopènia). Atès que els leucòcits són, entre altres coses, responsables de lluitar contra les infeccions, el fet que es redueixin implica un risc més alt de desenvolupar-les.


Consells per ajudar a prevenir les infeccions: 

  • Cal rentar-se les mans sovint per evitar la disseminació de bacteris, especialment abans i després de manipular els aliments. 
  • S’han de revisar les dates de caducitat dels aliments i no s’han de comprar o consumir si estan caducats. 
  • No s’han de comprar o fer servir aliments en llaunes que estiguin inflades, abonyegades o danyades. 
  • S’han de comprar aliments envasats en porcions individuals per evitar les sobres. 
  • Es recomana evitar el tofu no envasat que es comercialitza en recipients oberts. 
  • Els aliments s’han de descongelar lentament (a la nevera) o ràpidament (al microones), mai a temperatura ambient pel risc de sobrecreixement de bacteris. 
  • Es recomana evitar les fruites i verdures velles, florides o danyades. 
  • Cal rentar bé les fruites i verdures (es posen en remull amb unes gotes de desinfectant, com pot ser l’Amukine®, es deixen cinc minuts i es netegen amb molta aigua). 
  • Els aliments s’han de coure immediatament després de descongelar-los i preferiblement a l’olla de pressió. 
  • Les sobres s’han de posar a la nevera com a màxim al cap de dues hores d’haver cuit els aliments i s’han de consumir en un termini màxim de 24 hores. 
  • Els aliments s’han de mantenir a la temperatura adequada (freda o calenta). 
  • Es recomana coure carns, aus i peixos completament. S’ha d’evitar el consum d’ous crus o peix cru. 
  • Si es menja fora de casa, s’han d’evitar els bufets d’amanides.

 

p Llegir més...

Confecció d’un menú
pP@)

  1. Menú de prevenció del càncer 
  2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A 
  3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B 
  4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia 

 

1. Menú de prevenció del càncer

 

 
 
Esmorzar  
1 got de llet semidesnatada o beguda de soja
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb tonyina i tomàquet
Una fruita de temporada
Mig matí  
Un petit entrepà de formatge baix en greix o un iogurt amb fruita seca
 Dinar
Pasta, arròs o llegums amb verdures
Peix, carn magra o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
 Tarda
Una fruita i un iogurt
 Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn magra o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge baix en greix

 

 

2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A

 

(2 dies abans de la sessió de quimioteràpia, durant el dia o dies de la sessió de quimioteràpia i 2 dies després)

En el cas de no tenir cap efecte secundari:

 
Esmorzar
1 got de beguda de soja enriquida en calci
Torrades de pa amb oli d’oliva verge
Un formatget fos o pernil curat
Mig matí
Liquat preparat amb dues o tres pastanagues, un ramet de julivert, una poma o una pera
Dinar
Espaguetis amb oli d’oliva amb pastanaga bullida
Cues de gambes o llagostins
Compota de poma
Tarda
Pa torrat amb codonyat
Infusió: til·la, melissa
Sopar
Crema de carabassó
Bacallà bullit amb patata i ceba i condimentat amb oli d’oliva
Compota de poma
Abans d’anar a dormir
Un got de beguda de soja

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.


3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B

(des de 2 dies després d'una sessió de quimioteràpia fins a 2 dies abans de la següent)

En el cas de no tenir cap efecte secundari:

 
Esmorzar
1 got de llet
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb pernil del país
Una fruita de temporada
Mig matí
Un petit entrepà de formatge o un iogurt amb fruita seca
Dinar
Pasta, arròs o llegums amb verdures
Peix, carn o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
Tarda
Una fruita i un iogurt
Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.

 

 

4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia

 

En el cas de no tenir cap efecte secundari. 

 
Esmorzar
1 got de llet
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb pernil del país
Una fruita de temporada
Mig matí
Un petit entrepà de formatge o un iogurt amb fruita seca
Dinar
Pasta, patata, arròs o llegum amb verdures
Peix, carn o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
Tarda
Una fruita i un iogurt
Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.

 

 

 

p Llegir més...

4 Valoracions, valoració mitja 3,8 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 21/05/24 06:42h

Comentaris

Llistat

Gladis 28 de Enero de 2021
Les agradesco las reseteas que tienen para enfermos que les dio canser. Les recomiendo a todos
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.