Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
+

Ossos
pP@)

La columna vertebral s’origina a la base del crani i arriba fins l’os còccix(conjunt de vèrtebres coccigeals). Està constituïda per uns ossos anomenats vèrtebres. Una persona adulta té trenta-tres vèrtebres, de les quals només vint-i-quatre són mòbils: set cervicals, dotze dorsals i cinc lumbars. Les vèrtebres sacres i coccigeals es fusionen per formar els ossos sacre i còccix respectivament. (moviments columna vertebral).

1. Vèrtebra típica, 2. Vèrtebres cervicals, 3. Vèrtebres dorsals o toràciques, 4. Vèrtebres lumbars, 5. Vèrtebres sacres. Os Sacre, 6. Vèrtebres coccigeals. Os còccix.

 


1. Vèrtebra típica

Una vèrtebra típica es compon de dues parts: un cos o part fixa, per davant, i un arc vertebral o part dinàmica, per darrere. Quan les vèrtebres s’articulen entre elles, els successius orificis vertebrals formen el conducte vertebral o conducte raquidi, per on passa la medul·la espinal.


2. Vèrtebres cervicals

Les vèrtebres cervicals són set i formen l’eix del coll. El tret característic és l’existència d’un orifici, anomenat forat transvers, per on passen les artèries vertebrals cap a l’interior del crani. La primera vèrtebra cervical s’anomena atles i té forma d’anell; la segona s’anomena axis i el tret característic és la presència de l’apòfisi odontoide.


3. Vèrtebres dorsals o toràciques

Les vèrtebres toràciques són dotze i s’articulen amb les costelles per formar l’esquelet del tòrax.


4. Vèrtebres lumbars

Les vèrtebres lumbars són cinc i es troben a la part posterior de l’abdomen, del qual constitueixen l’esquelet ossi únic.


5. Vèrtebres sacres

Os sacre El sacre és un os gran en forma de piràmide format per la fusió de les cinc vèrtebres sacres, que es produeix a partir dels vint anys. Proporciona força i estabilitat a la pelvis i sosté la columna vertebral. El conducte vertebral al sacre, o conducte sacre, conté la cua de cavall i el líquid cefaloraquidi a l’espai subaracnoïdal. Al conducte sacre hi ha una petita zona triangular, anomenada hiat sacre, que es pot utilitzar per introduir-hi solucions anestèsiques.


6. Vèrtebres coccigeals

Os còccix L’os còccix està format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals, que són rudimentàries.

p Llegir més...

Articulacions
pP@)

A la columna vertebral, s’hi distingeixen les articulacions anteriors, entre els cossos vertebrals, i les articulacions posteriors, entre els arcs vertebrals. El crani, l’atles i l’axis tenen articulacions particulars.

 

Articulacions intervertebrals anteriors: són de tipus cartilaginós, articulen els cossos vertebrals entre ells i tenen dos components, els discos intervertebrals i els lligaments longitudinals.

 

Articulacions intervertebrals posteriors: són articulacions sinovials entre les apòfisis articulars dels arcs vertebrals. Estan reforçades per diversos lligaments.

 

Articulacions atlantooccipitals: són articulacions entre el crani (os occipital) i l’atles, i estan reforçades per uns quants lligaments.

 

Articulacions atlantoaxials: són articulacions entre l’atles i l’axis.

Veure imatge: Columna vertebral

p Llegir més...

Columna vertebral. Moviments
pP@)

Els moviments són més lliures a les regions cervical i lumbar, ja que la regió dorsal és relativament estable gràcies a la connexió a través les costelles.

 

Els moviments de la columna vertebral, en total, són:

  • flexió anterior, inclinació cap endavant 
  • flexió posterior o extensió, inclinació cap endarrere 
  • flexió lateral, com l’adducció o l’abducció, és a dir, el moviment d’apropament o d’allunyament del pla mitjà del cos 
  • circumducció, la combinació de flexió, extensió i flexió lateral


Veure imatge: Moviments columna vertebral

p Llegir més...

Columna vertebral en conjunt. Posició bípeda.
P@)

La longitud de la columna vertebral és d’uns 72 cm en l’home i de 7 a 10 cm menys en la dona. A la columna vertebral s’hi observen quatre corbes, en la persona adulta: dues de primàries i dues de secundàries. Les corbes primàries s’anomenen així perquè es formen durant el període fetal, són una de dorsal i una altra de sacra, i presenten la convexitat dirigida cap enrere. Les corbes secundàries no són evidents fins a la infància, són una de cervical i una de lumbar, i presenten la convexitat dirigida cap endavant. La corba cervical es desenvolupa a mesura que l’infant comença a mantenir dret el cap, aproximadament als tres mesos, i la lumbar apareix quan comença a caminar, aproximadament als tretze mesos.

27 Valoracions, valoració mitja 4,6 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 26/05/15 12:12h

Comentaris

Llistat

viviana gomez 02 de Octubre de 2023
esta muy buena con una excelente informacion
p Llegir més... 12345
María Rodríguez 10 de Julio de 2024
Me encanta esta página como está bien elaborada bien detallada la información que necesito me gustó mucho
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.