Infermera virtual.com

Valorarem com afecta a la persona tenir una ferida en la satisfacció de les seves necessitats bàsiques i les manifestacions d’independència (fonts de dificultat en força-coneixement-voluntat per a la satisfacció de les necessitats bàsiques). Així com l'estat de salut i els recursos que té la persona / família (físics, cognitius, emocionals i econòmics) per fer front a aquesta nova situació per dissenyar el pla de cures.

L'oxigen és essencial per al manteniment de la vida cel·lular i, tot i que encara no és conegut en la seva totalitat, desenvolupa un important paper en el procés de cicatrització. Per tal d’afavorir una correcta i ràpida cicatrització es recomana:

• El control adequat de qualsevol patologia del sistema respiratori (com la malaltia pulmonar obstructiva crònica), metabòlica (com la diabetis mellitus) o cardiovascular (qualsevol tipus de patologia arterial o venosa), que millorarà l'aportació de sang i oxigen als teixits.
• Abandonar el consum de tabac. La nicotina, present en el tabac, restringeix de manera considerable l'oxigen que arriba a les cèl·lules, el que resulta altament nociu per la regeneració cel·lular.
• Mantenir l’entorn net i lliure de contaminació ambiental.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

La nutrició i la hidratació és un aspecte important en l’atenció de les ferides, ja que una nutrició i hidratació adequades afavoreixen la cicatrització, així com eviten l'aparició de noves lesions.

Parlarem d’alimentació i nutrició, dos termes diferents però alhora complementaris. Mentre l’alimentació compren el conjunt d’actes voluntaris i conscients dirigits a l’elecció, preparació i ingestió dels aliments, influenciats per factors socioculturals i econòmics, la nutrició fa referència als nutrients que composen els aliments i el conjunt d’actes involuntaris, des de la ingestió dels aliments, digestió, absorció i pas a les cèl·lules de l’organisme. Per tant, el bon estat nutricional dependrà d’ambdós termes, ja que es pot produir una mala nutrició per una ingesta inadequada d’aliments, per excés o defecte, o per un problema en algun procés de la nutrició, com una malabsorció intestinal o una deficiència en un enzim metabòlic, per exemple.

Així, s’ha demostrat que fer una dieta equilibrada i mantenir un pes adequat pot reduir el risc de que apareixen malalties cròniques que predisposen a una persona a que aparegui una úlcera o ferida, i afavoreix la cicatrització a aquells que tenen ferides.

La infermera podrà valorar el seu estat nutricional de manera ràpida, eficaç i adaptada a la seva situació amb enquestes de l’estat nutricional provades i validades científicament. També existeixen enquestes que vostè es pot administrar (el Self-MNA, un autotest per a adults majors de 65 anys, entre altres), però cal que la seva infermera li expliqui com i que l’ajudi a interpretar-les.

Les necessitats nutricionals de les persones amb ferides es veuen incrementades. En cas que la dieta que segueix habitualment la persona no sigui capaç de cobrir les necessitats, cal recórrer a suplements hiperproteics de nutrició, ja que en els adults majors s’ha de valorar individualment alts nivells de proteïnes en absència d’hidratació.

A més, valorem si la persona té dificultat per realitzar o completar les activitats d’alimentació, identificant a la persona cuidadora i els recursos familiars per donar resposta a aquesta necessitat. I si tenim dificultat per mastegar o deglutir els aliments, pot ser necessari adaptar la textura dels aliments o la utilització d’espessidors, segons les seves capacitats.

Els principals efectes produïts pel dèficit de diferents nutrients en la prevenció i tractament de les ferides són:

• Proteïnes: disminució de la síntesi de col·lagen i menor funció de glòbuls blancs.
• Vitamina C: disminució de la síntesi de col·lagen.
• Vitamina A: alteració de la síntesi de col·lagen i descens de la taxa d'epitelització.
• Ferro: disminució de la síntesi de col·lagen i dany a la divisió i proliferació cel·lular.
• Zinc: reducció de l’epitelització i reducció del nombre d'hematies.
• Coure: alteració de la síntesi de col·lagen.
• Calci: remodelació del col·lagen danyat.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

Les persones amb una ferida tindran una limitació del moviment, en menor o major mesura en funció de la seva localització, de la part del cos afectada.

En algunes situacions necessitaran l’ajuda d’altres persones per al desplaçament o realització de les activitats bàsiques de la vida diària com alimentar-se, vestir-se o rentar-se, entre d’altres.

La localització de la ferida pot implicar una disminució de la mobilitat de la persona i representar una dificultat per vestir-se i/o desvestir-se de forma autònoma, necessitant l’ajuda d’altres persones.

En ferides localitzades en el peu o les cames, la utilització de benes de subjecció o de compressió pot augmentar el volum del peu i necessitar d’un calçat terapèutic que es subjecti amb Velcro o d’un número de sabata més gran.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta 

El dolor de la ferida afectarà en la quantitat i qualitat del somni. Valorarem la durada, la localització i la freqüència del dolor tant durant la realització de la cura com durant el dia o al llit durant la nit.

Ens ajudarem del tractament farmacològic i del tractament no farmacològic per tal de disminuir el dolor i millorar el son. 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir 

Tenir una ferida pot implicar una disminució de la mobilitat i, com a conseqüència, que en algunes persones aparegui incontinència funcional, necessitant temporalment un absorbent o ampolles o cunyes per orinar.

Especial atenció en les persones amb incontinència en la higiene i protecció de la pell de la zona perianal per evitar lesions associades a la humitat. Per a la higiene es recomanen el productes denominats de triple protecció, que netegen, sense necessitat d’esbandir amb aigua, hidraten i fan una barrera de protecció a la pell per evitar les lesions amb el contacte amb l’orina o les deposicions.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:

Eliminar

Serà fonamental establir una relació de confiança entre la persona amb una ferida, la persona cuidadora i el professional de la salut per assolir l’adherència al pla cures prescrit.

L’educació sanitària serà necessària per proporcionar els coneixements i les habilitats necessàries per fer-se responsable del maneig del seu estat de salut i de la ferida, mobilitzant els seus propis recursos i adoptant estils de vida saludables, respectant el seu ritme d’adaptació i les seves preferències.

És molt important valorar el dolor que produeix la ferida a la persona, ja que aquest repercuteix directament sobre la qualitat de vida. En valorar el dolor, se n'ha de tenir en compte la localització, la durada i la intensitat. Per mesurar la intensitat del dolor que descriu la persona utilitzarem l’escala analògica visual (EVA), que consisteix en una línia horitzontal de 10 centímetres, en la que l’extrem esquerre representa l’absència o menor intensitat i el dret la major intensitat. Es demana a la persona que marqui amb una línia el punt que indiqui la intensitat del dolor en aquest moment (expressada en centímetres). La puntuació de l’escala EVA numèrica s’interpreta de la següent manera: 0, sense dolor; entre 1-3, dolor suau; entre 4-6, dolor moderat; i entre 7-10, dolor intens. També tenim variacions, com l’Escala de cares de Wong-Baker, que són més fàcils d’interpretar per a nens o persones sense estudis.

El dolor pot ser constant o intermitent, amb la cura i canvi d’apòsit. La inflamació i la lesió dels teixits contribueix al dolor, però l’augment del dolor en la ferida pot ser també un signe d’infecció local.

Segons l’etiologia de les ferides el dolor pot estar present amb absència d’úlcera. Són exemples les persones amb varius o les persones amb isquèmia de l’extremitat inferior. En canvi, les úlceres de peu diabètic amb neuropatia generalment són indolores.

Si les cures són molt doloroses cal administrar prèviament fàrmacs analgèsics, i en algunes ocasions pot ser necessari administrar anestèsics tòpics abans de la realització de la cura.

Analgèsics orals:

• Paracetamol sol o combinat amb codeïna o morfina, entre 1-2 hores abans de la cura.
• Fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE), com ibuprofèn, naproxèn, Enantyum ,etc., entre 1-2 hores abans de la cura.
• Opiacis, en el dolor de moderat a fort. Es presenten en format oral, bucal o sublingual. Són analgèsics d’acció ràpida.

Anestèsics locals tòpics:

Lidocaïna en solució al 2 %, en petites dosis pot aconseguir dormir la zona durant un curt període de temps.

EMLA crema, amb lidocaïna 2,5 % i prilocaïna 2,5 %, es posen 2,5 g per cada 10 cm2 de superfície cutània a tractar. El seu efecte s’inicia als 15 minuts i el major efecte analgèsic apareix entre els 30 i els 60 minuts després de retirar la crema i amb una profunditat analgèsica de 5 mm aproximadament.

Sevoflurà solució, s’apliquen 5-10 ml sobre el llit de la ferida, aconseguint l’efecte anestèsic local. Aquest producte és d’ús hospitalari.

No obstant, junt amb els medicaments es pot utilitzar mesures no farmacològiques per alleugerar el dolor o aconseguir un major grau de control, com: tècniques de relaxació, acupuntura, autohipnosi, plantes medicinals, entre d’altres.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs 

Tenir una ferida pot limitar les relacions socials i familiars i derivar en l’aïllament de la persona. En el cas de les ferides cròniques amb períodes molt llargs per a la cicatrització, mesos o a vegades anys, impactarà en la qualitat de vida de les persones.

El dolor, la dificultat de la mobilitat, la dependència o l’alteració de la imatge corporal disminuiran les relacions socials amb amics i familiars, afectant al benestar emocional de la persona.

Identificar a la persona cuidadora ens ajudarà en la planificació del pla de cures i l’adherència de la persona al pla terapèutic.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

Tenir una ferida pot afectar a la situació laboral, social i familiar de la persona i família. Valorarem el benestar emocional i la necessitat de mobilitzar els recursos propis de la persona i la seva família per fer front a aquesta nova situació.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Totes les ferides són importants

A vegades es diu que les ferides petites no s’han de curar. El cert és que totes les ferides agudes per petites que semblin són importants i s’han de curar per evitar la infecció i altres complicacions. Rentar-les a l’inici amb aigua i sabó de pH neutre, aplicar un antisèptic local (Clorhexidina 1 %-2 %) i cobrir amb un apòsit de cura en ambient humit que s’adapti a la mida de la ferida i a la zona anatòmica. 

Bufar la ferida augmenta el risc d’infecció

És un acte inconscient que fem per alleujar el dolor, però no és aconsellable, a la boca hi ha infinitat de bacteris que podem passar a la ferida i provocar una possible infecció. Prengui un fàrmac analgèsic, com el paracetamol, si no té cap contraindicació, per millorar el dolor.

Fer un torniquet pot produir la mort dels teixits

Per controlar el sagnat d’una ferida no hem de fer un torniquet, fer-ho comporta riscos per a la persona, ja que l'oclusió dels vasos sanguinis ocasiona una falta de sang a l'extremitat danyada que pot produir isquèmia i la mort dels teixits, agreujant el quadre. Elevi l’extremitat on té la ferida per sobre del nivell del cor i agafi una gasa estèril, mocador o tovallola seca i neta i pressioni sobre el punt de sagnat durant 5-10 minuts, fins que deixi de sagnat la ferida.

El sol NO afavoreix la cicatrització

Les ferides que no es tapen estan exposades al risc d’infecció i formen una crosta que allarga el procés de cicatrització. Tapar la ferida amb un apòsit de cura en ambient humit que s'adapti anatòmicament afavoreix la cicatrització i evita la possibilitat de noves agressions externes.

El sol pot originar inflamació a la pell i generar pigmentació permanent de la cicatriu. La ferida ha d'estar protegida del sol amb apòsits mentre cicatritza, i posteriorment s'ha d'aplicar crema de factor de protecció solar de 50 o més a la cicatriu per evitar-ne la pigmentació.

Els remeis casolans interfereixen en la curació de les ferides

No hem de aplicar en les ferides productes o aliments pels quals no s’hagi demostrat evidència científica que tinguin propietats antisèptiques o cicatritzants, pel possible risc d’infecció i complicacions.

Per exemple, la pasta dentífrica no s’ha d’utilitzar en la cura de les cremades. Amb la pasta dentífrica, encara que en un primer moment pot generar frescor, passat un temps quedarà dura i enganxada a la pell, ressecant-la encara més; a més, afavoreix el risc d’infecció i no permet veure el grau d’afectació dels teixits.

L’alcohol, l’aigua oxigenada i la povidona iodada retarden la cicatrització de la ferida

L'alcohol i l'aigua oxigenada en contacte amb la ferida són altament irritants i corrosius, i causen dolor i sequedat als teixits. Danyen el teixit de granulació i interfereixen en el procés de cicatrització.

El iodo povidona o povidona iodada tenyeix la ferida i no permet la visualització i detecció de possibles complicacions, i a més, disminueix les propietats antisèptiques en contacte amb el teixit de la ferida. Desaconsellada en nens menors de dos anys, dones embarassades, dones que donen lactància i persones amb malalties de la tiroides.

La clorhexidina 1 %-2 % és l’antisèptic de primera elecció per a la cura de les ferides, ja que ha demostrat tenir millors propietats en comparació amb la resta d’antisèptics comercialitzats.